ÆMINIUM
A João Rasteiro
Aquell
indret inexistent. L’espai primer. Als llindars dels temps. On la
matèria esdevingué matèria. Aquella substància alè, ulls, respiració de
pensament, el primer tacte, la primera arruga, superfície llisa, crosta
humida: aigua de memòria. Aquella primera mirada sobre el turó. Vora les
aigües mòbils. Les aigües que floten vora les pedres. Vora les terres,
les pregàries, les muralles aixecades i enderrocades. La saviesa daurada
que alça el vol al cim del tossal. El lament, quan es fa fosc, de la
guitarra, el buit del so i de la veu, les passes damunt l’empedrat cap
amunt, cap amunt, cap amunt. Els vents com ganivets pels carrerons, per
les ciutats de la ciutat: Æminium. Conímbriga. Coïmbra. Aquell espai
primordial.
Joan Navarro, “El plom de l’ham”, Edicions 62, 2014.
|
ÆMINIUM // A João Rasteiro // Aquele lugar inexistente. O espaço
primeiro. Nos limiares dos tempos. Onde a matéria tornou-se matéria.
Aquela substância fôlego, olhos, respiração de pensamento, o primeiro
tato, a primeira ruga, superfície lisa, crosta húmida: água de memória.
Aquele primeiro olhar sobre o outeiro. Junto às águas móveis. As águas
que flutuam junto às pedras. Junto às terras, as preces, as muralhas
levantadas e derrubadas. A sabedoria dourada que levanta voo acima do
cerro. O lamento, quando se faz noite, da guitarra, o oco do som e da
voz, os passos sobre o empedrado para o alto, para o alto, para o alto.
Os ventos como facas pelas ruelas, pelas cidades da cidade: Æminium.
Conímbriga. Coimbra. Aquele espaço primordial.
